Em dic Joan Planas Illas. Vaig nèixer el 21 de maig de 1981 i visc a Mataró. Les meves aficions són el salt amb perxa, la informàtica, l'aviació i passar molt de temps amb la gent que més estimo. Tinc dues germanes, l'Alba i la Laura.

Desde petit he sigut un fanàtic dels avions, de sempre he volgut ser pilot, però sempre topem amb el mateix problema: els diners. Per tant vaig decidir estudiar Enginyeria Mecànica a la UPC, però el ritme de classes-entrenar-estudiar era impossible, així que em vaig decantar per estudiar Enginyeria Tècnica Informàtica especialitat Sistemes a la UOC, desde casa a traves d'Internet. D'aquesta manera puc compaginar els estudis amb una carrera a l'atletisme. El meu gran somni ha sigut desde sempre participar en unes olimpiades, i faré tot el possible per aconseguir-ho.

Atletisme (salt amb perxa)

Vaig començar l'any 1991 a Mataró i aqui segueixo entrenant. El primer any va ser decisiu, ja que vaig guanyar el campionat de Catalunya aleví i a més, vaig batre el rècord de Catalunya que feia 9 anys que estava a 2'45 metres, jo el vaig deixar a 2'60 metres. Després d'això qui no segueix? :) Vaig continuar entrenant i fent podiums als campionats de Catalunya de les diferents categories, però va arribar l'any 1995 i tot es va ensorrar. Va començar a fer-me molt mal l'esquena, tant que hi havia dies que havia de caminar coix. Els metges em van dir que tenia una lesió a l'esquena i que havia de deixar de saltar. No els hi vaig voler fer cas i vaig continuar. Però tres mesos després ho vaig deixar perqué no podia soportar tant dolor. Va ser un moment molt trist, ja que havia posat moltes esperances en la perxa.

Durant tres anys no vaig fer quasi res d'esport, un fet increïble tenint en compte que parlem de mi. Vaig jugar una mica a bàsquet i poc més. Havia de fer alguna cosa. Un dia em vaig trobar un ex-company de perxa sortint de la piscina i em va dir que el dia segûent es disputava el Meeting Internacional Ciutat de Mataró, que havia de pujar a saludar, i així ho vaig fer. Tornar a veure saltar en perxa en viu va ser massa per a mi, i, el dia segûent ja tornava a entrenar. Li vaig dir al meu entrenador que nomès volia entrenar, que no volia competir perqué tornaria a passar el mateix amb l'esquena. Però durant els tres anys que vaig ser fora havia passat una cosa previsible: jo havia crescut molt, i com a resultat d'aixó la musculatura dels abdominals i les lumbars subjectaven molt més fermament la columna vertebral. I va resultar que ja no em feia mal l'esquena.

El primer any després de la meva tornada vaig saltar 4'65m i vaig quedar 3r de Catalunya júnior. Va ser una gran sorpresa per tots, però encara més per a mi.

El tema de les lesions sempre el tinc molt present, ja que ara fa dos anys vaig començar a sentir molèsties als peus i com a resultat d'això ara tinc una lesió crítica que em va fer perdre tota la temporada 2001/2002. Ara, amb l'ajuda d'un fisioterapeuta, he aconseguit controlar-la mitjançant un taping (venatge) que m'haig de fer cada cop que vull saltar. D'aquesta manera puc deixar de pensar una mica en el dolor dels peus i concentrar-me més en el salt.

La meva marca actual és 5'35 m, i aquesta temporada intentaré volar per sobre dels 5'55m. La minima per anar a les olimpiades i mundials cada cop és més aprop!!!! :-)